1. |
Naufragi
01:49
|
|||
2. |
El fil
03:10
|
|||
EL FIL
Sents les hores que porten segons de canvi
entens que s'acosta el final,
Mentre t'alces penses en les coses
que podrien fer-nos despertar.
I és com un fil que penja per damunt dels caps
d'aquells que no veuen que algun dia cauran.
L'espasa de Dàmocles que és damunt dels caps
d'aquells que van penjar i un dia seran penjats.
Aaaahh seran penjats!
Tots aquells que van penjar seran venjats!
I és com un fil que penja i ja n'estem ben farts
ja no podran lladrar, els tallarem el pap.
I ni els sermons que ens van tindre callats
obeint cegament, formant part del ramat.
Aaaahh prou de ramats!
Bé és sabut que ens volen tindre a tots aborregats.
I és una vida allò que ells ens van furtar
però no cedirem i no podran passar.
I és com un fil que penja i m'és igual el preu
per veure'ls tots tancats amb un vestit de reu.
|
||||
3. |
Dinosaures
03:32
|
|||
DINOSAURES
Tornen èpoques passades i els mateixos dinosaures
Prenen formes sobrehumanes i atresoren noves armes,
Comissions i subcontractes, comptes suïssos i altres cartes
Comencen les retallades i treballaràs debades.
I és que els vertaders pirates porten porres o corbates.
Senyorets i furtamantes, i encara els omplim les arques.
I és que és tot una disfressa que emmascara la desfeta.
Víctimes d'aquest sistema tornarem per donar guerra.
Lladres d’etiqueta dels jutjats ixen contents,
Obrers amb be-ema-ves pul·lulaven pels carrers,
Ajudes a la banca i inversions en armament.
I és que els vertaders pirates porten porres o corbates.
Senyorets i furtamantes, i encara els omplim les arques.
I és que és tot una disfressa que emmascara la desfeta.
Víctimes d'aquest sistema tornarem per donar guerra.
Tot pareix més negre i ja són segles i segles
Si no prenem les regnes ens tallaran les venes
Sempre hi ha qui pensa, qui creu que compensa
Ací està la llum que amaga la premsa.
|
||||
4. |
La façana
03:47
|
|||
LA FAÇANA
Tombar una paret per veure,
i veus darrere un altre mur,
on la ignorància ix rebotada
i s'estén pels caps d'un en un.
Per què adopteu els costums dels reis,
duent corones de pur rovell?
Per més que les pinteu d'or o d'argent,
l'òxid és tòxic per al cervell.
Si l'estructura és deficient,
vetusta i corcada, sense cap fonament.
Desvirtuarem tots els fragments,
si rere no hi ha res tot cau pel propi pes.
La façana és tot,
rere no hi ha res.
Tombar una paret per veure,
i tots amb una imatge igual,
falsos profetes que s'hi projecten,
i la buidor és sols un dany col·lateral.
I un desert, és un desert,
vivim entre mentides.
|
||||
5. |
||||
ONES DE DESGANA
De preguntes som ostatges,
les respostes seran lluny.
Marxarem els dos de viatge,
d'açò sols en quedarà fum.
Caminem apartant brases,
la negror és el perfum.
No tot és glòria debades,
rere s'amaga el betum.
Si has nadat en mars moguts per ones de desgana
sabràs per fi què és la vida americana.
Ix caríssim viure ràpid,
consumint-nos com a necis.
I sembla que tot és vàlid
per poder tindre un tast d'èxit.
El malson segueix al somni,
la ressaca a l'embriaguesa.
Les llums que t'enlluernaven
són Sol que tot ho asseca.
Si has nadat en mars moguts per ones de desgana
sabràs per fi què és la vida americana.
|
||||
6. |
Transcendent
03:45
|
|||
TRANSCENDENT
Fes un pas, endavant.
Sent la mar, que ens va cridant.
Records mullats, i roten els peixos
Farts de quitrà, que els va ofegant.
Sé que caminem, entre muntanyes de fem.
Presos despertem, en presons fetes de vidre.
Nàufrags en un got, ja buidat a glops,
Presos ens fonem, entre mars d’alcohol i riures.
Tu dius que són manies però no està clar,
que si vols maria has d'anar a regar.
Invertir amb camells pot sortir tan car
com tractar de creuar l'Estret de Gibraltar.
No és ser innocent, ni condescendent,
No ser pres del temps, viure el temps que em toca viure.
Volar amb el vent, créixer com un teix
I ser transcendent per tancar tantes ferides.
I ja fa massa dies que et veig plorar
Al cim del Puig Campana mirant a la mar
Si creus que encara queda res per salvar
Els farem reglotar tot el que van fartar.
|
||||
7. |
||||
EPITAFI
Quan la sang deixe de córrer per les venes
que irriga el batec del meu cor,
quan l'alé se'm congele, quan m'aneu a posar el tratge,
quan l'obscuritat m'encegue i la meua veu s'ofegue,
quan la llum dels meus ulls faça fum.
Si hi ha testimonis dicta el testament
la roba que porte tota per a ells,
oblideu els bàlsams, maquillar la meua pell,
subhasteu els òrgans, feu torrada amb el cervell.
No porteu floretes a cap cementeri,
ja en vaig ser criat i no vull morir en captiveri.
Ni creus, ni estels, ni llunes, ni símbols rastafaris,
ni sacerdots, ni monges, ni bisbes, ni vicaris.
Sembla que és ben cert que als cementeris no hi ha pau,
l'eternitat és un sarau, jo no vull convertir-me en sediment.
Mentiria si digués que vull podrir-me en un calaix
o vull acabar calcinat en una urna depriment.
Tan sols feu un bon clot en un bancal, claveu-me dins
i planteu dalt sense més ritual una olivera a la qual servir de nutrients.
Deixeu que arrele amb força i vigorositat, que cresca a pams
any rere any i que conserve el meu esperit latent.
No vull ser objecte de desig
de profanadors de tombes,
no cal que em convoqueu a cap partit
de futbol a les fosques.
Mai voldries que el teu cap
fos llançat i propulsat,
a patades contra sepulcres
on dormen tants corruptes.
|
||||
8. |
El camí
05:18
|
|||
EL CAMÍ
Que ens hem perdut, no costa creure-ho.
I en la distància, la boira crema la frontera del desig.
Som a mig camí de la derrota,
I enfonsarem aquest vaixell si al port que ens porta no és més ferm.
Que el camí que hem de seguir les estrelles l'han traçat avui,
mil virades i entrebancs, sendes i barrancs.
I abordats per la foscor el neguit ja no ens podrà aturar,
vencerem totes les pors i el mar les engolirà.
Ja acostumats a agenollar-nos,
de venerar la ignorància n'estem cansats.
I decidits a canviar el vent,
per fi la boira cedirà,
un nou paisatge ens mostrarà
Per fi serà el nostre moment!
Deixeu que m'esvare, que apunte i dispare.
Tallar el subministre i que ningú m'empare,
si vols t'ensinistre, si vols t'administre,
si vols fer un empastre, canviem de registre.
Picar alabastre, aprendre del sastre,
per ser un sense sostre tens molts pocs padastres.
Fer més dur el rostre, fer més gran el monstre,
fartar-se de riure, rabietes de postres.
Cansar-se de viure, ni llegir ni escriure.
Ser costós de moure i sentir-se poc lliure.
Lluny de ser un roure, és tard i vol ploure,
ni ser funcionari, ni anar a furtar coure.
Un dogma sectari que et fa sedentari,
sense eixir de l'ou vas de revolucionari.
Ja te n'he dit prou, sempre t'autoexclous,
que fa massa temps que no et guanyes el sou!
|
||||
9. |
Sota les ones
04:02
|
|||
SOTA LES ONES
Nou model, un nou món, vells dictats i creditors.
Creient que el medi és l'adequat amb ànsia cercarem el fons.
Especulem fins amb el mar, que l'or negre l'hem de trobar
i milionaris sense milions seguint la nau de l'ambició.
Ser part del sistema submergit,
si el mar no és verd, no té sentit.
L'economia de l'Atlàntida activa
el motor més potent de generar bitllets,
com més fosc i profund més rendible pot ser
negociets de deepweb l'arrel de l'iceberg.
Un dia més hipotecats, un poc d'oxigen per respirar.
Les inversions per immersions, va ser el pas per naufragar.
Forçats al nostre endeutament ens va engolir aquell corrent.
Sota les ones: l'abisme, la xarxa, els taurons arriben, està tot en marxa!
|
Cleptòmans de Bancal Xàbia, Spain
Som un grup de Rock Alternatiu enèrgic.
Membres:
Francesc (baix)
Guillermo (bateria)
Albert (guitarra i veu)
Arnau (guitarra i veu).
Streaming and Download help
If you like Cleptòmans de Bancal, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp